SOLUCIONS ALS EXERCICS DE PRONOMS FEBLES
1)
1.n’hi tira 2.les buscava 3.ho han trobat 4.dóna-l’hi 5.n’esperen 6.comprar-ho 7.l’encomanen 8.la vols /estalvia 'n 9.en vol
2)
2 No vull aigua/no en vull 3.hi ha gent ací?/n’hi ha ací? 4.que hi haja fum/que n’hi haja 5.me’n va enviar moltes/em va enviar moltes cartes 6.me n’he menjat set o vuit/ m’he menjat 7 o 8 gelats
3)
1. els n’escriu 2.telefona’ls-hi 3.li’n compra 4.donar –li’n 5.conta-li-ho 6.obriu-los-la 7.els en va fer una 8. Va fer–los-en /els en va fer 9. li ho he dit 10.els ho he dit 11.torna’ls-els
4)
1. li’l va reglar 2. en sap molts 3.la hi pose 4.els (els n’) 5.n’és un 6.li les ha demanat 7.apunta-l’hi 8. li n’/n’hi he sol•licitat una 9.preguntar –li-la 10.digues-los-ho 11.telefona‘ls 12.hi vaig 13.li la van dir / -li-la 14.li ha escrit 15.l’hi he trobat
5)
1. les hi he deixat 2.n’hi tinc molts 3.li’ls he tornat 4.hi viatjaré 5.hi anirem 6.li he telefonat 7.tornar-hi 8.entrar-hi / hi pots entrar 9.hi he anat 10.hi juguem
6) 1. el vaig veure /veure’l 2.li’l/ va dir-li’l 3.ho és 4.anar-hi 5.vés-hi 6. en tinc 7.ho volia 8.en tinc 9. digues-los-ho 10. l’he vist 11compreu-la 12.hi vindràs 13. tira´l
7)
1. n’he comprat, 2. l’he vist, 3. hi vaig, 4 l’hem guanyat, 5 ho vull, 6 les he trobades
7 n’he dut, 8 ho té, 9 hi vaig passar, 10 els ha escrit
8)
a)li ho he contat b)portar-ne/en pots c)creure-ho d)deixa’ls-hi e)els n’he comprat (tres) f)els hi he acompanyat g)n’hi he passat h)li n’he regalat unes
9)
a) d) e) h) en. La resta hi
10)
a)te’n deixes , b)me la imagine c)ens l’has portat d)me les he gastades e)m’ho puc creure, creure-m’ho f)me’ls deixes, -comprar-me’ls g)ens ho faran h)comprar-se’ls i)vos-les (¿) j)te l’ha feta , te la farà k)me’n deixe l)porteu-me’n
11)
1.deixar-te’n una 2. ens les portarà 3.portar-nos-en una 4.m’ho va explicar 5.me l’he oblidat (me l’hi he oblidat) 6.t’ho faré saber 7. me la (hi)ha obert 8. conteu–nos-el 9.ens ho ha escrit una altra volta /ens hi ha escrit això
12)
1 Ens ho has dut, 2 us els mostraré, 3 donar-los-ho, 4 l’hi penjaré, 5 els els fare
13)
1. li la deixaré, 2. deixar-li’n, 3. li l’he fet, 4. Les hi he posar, 5. porta’ns-en
14)
1.se l’ha deixat / se li ha cremat 2.demanar-li’l 3.posa-li’n 4. li la fa, se la fa 5. li ho he dit, -creure-s’ho
15)
1 N’hi han arribat tres més, 2 No t’hi para gens (?) 3. Fes-los-en una, 4. Van regalar-li’n (-n’hi) 4. l’en despatxaran 5. Encala-la-hi, 6. Traga-l’en, 7. Les n’ha tret, 8. Els hi ha dut, 9.deixa-l’hi, 10 ven-los-en cinc, 11.se’n burlava (se n’hi), 12. Te’n deixes cap (te n’hi deixes) 13. llevar-me-la’n, 14. Extirpar-te-la, 15. Ingressa-me’n (-me-n’hi) un altre 16. Els els en portaran, 17. els la hi heu posat, 18. Se les hi ha rentat, 19. Te l’hi endugues / te la hi endugues
20. tramet-me’ls-hi
16)
1 la vaig saludar, 2 dir-ho, 3 us ho diem / l’acabeu, 4 buscar-los, ens hi traslladarem, 5 compra’n / donar-los-en, 6 en vinc, 7 m’ho sembla, 8 li ho has dit, 9 els el comprem, 10 anar-hi, 11 compra-me’l, 12 dóna-li’l, 13 li’l dónes, 14 te les ha portat, 15 li’ls ofereix, 16 li’n compraré tres, 17 cull-me-les, 18 agafant-te’ls, 19 us n’ha comprat, 20 te’l deixe, 21 porteu-nos-la, 22 dir-li-ho, 23 li l’ha escrit, 24 poseu-li-les, 25 lliure’ls-les, 26 encarrega-li-ho, 27 li’ls han enviat, 28 porta’ls-els, 29 els en relatava, 30 telefona’ls-hi, 31 els hi hem portat
17) (cas que aparega a les còpies)
1)me l’ 2)ho 3) ho 4)ho 5)ens hi 6)el /-lo 7)ho 8)te l’ 9)se n’ (un) 10)l’
dimecres, 18 de novembre del 2009
Exercicis de pronoms febles
EXERCICIS PRONOMS FEBLES
1. Ací tens una sèrie de frases. Subratlla-hi l’objecte directe i substituïx-lo pel pronom adequat:
1. Tiren paquets al fem:
2. El detectiu buscava les proves:
3. Han trobat allò que buscaves:
4. Dóna el premi ara mateix!:
5. Esteve i Agnés esperen amics:
6. Volen comprar tot això:
7. Encomanen el regal:
8. Si vols la meua moto, estalvia diners:
9. No vol menjar pa:
2. De vegades se senten frases com:
*N’hi ha molta gent pel carrer
*No n’hi ha cap sospitós
En cadascuna de les oracions trobem dos objectes directes. Hi ha repetició d’una mateixa funció sintàctica; és un pleonasme que cal evitar.
Corregix els pleonasmes que trobaràs en les oracions següents:
1. No n’hi ha cap llapis: No hi ha cap llapis/ No n’hi a cap
2. No en vull aigua:
3. N’hi ha gent ací?:
4. No m’agrada que n’hi haja fum:
5. Me’n va enviar moltes cartes:
6. N’hi havia cotxes al carrer?
7. Hui me n’he menjats set o huit gelats:
3. En la frase Jaume regala un disc al seu germà, tenim dos complements: un objecte directe (un disc) i un objecte indirecte (al seu germà).
a. Subratlla l’objecte indirecte de les frases següents:
1. Joaquim escriu dos telegrames a les seues ties.
2. Telefona als teus pares només arribes a casa.
3. Enric compra flors per a la seua promesa.
4. Fes el favor de donar aigua al canari.
5. Anna, conta a la teua amiga el que m’has contat a mi.
6. Obriu la porta als xiquets!
7. Lluïsa va fer una festa per a totes les seues amigues.
8. Vaig fer arròs amb crosta per als quinze convidats.
9. He dit a Joan que aniré a sa casa a les onze.
10. He dit a Olívia i a Llúcia que vinguen al meu aniversari.
11. Torna els llibres a les xiques!
4. Recorda que és molt fàcil detectar quin és l’objecte directe d’una frase si passes l’oració a pasiva. Fes el següent:
a) identifica i substitueix únicament el CD
b) identifica i substitueix únicament el CI o el CC
c) combina tots dos pronoms.
1. Anna va regalar el disc al teu germà.
2. Vicent sap molts acudits.
3. Sempre pose la ràdio de matí.
4. Ja he comprat els entrepans de mortadel•la.
5. Joan és un bon esportista.
6. Carles ha demanat les claus de casa a son pare.
7. Apunta a l’agenda el número d’Agnés.
8. He sol•licitat una beca d’estudis a la Generalitat.
9. Vam preguntar l’hora al cambrer.
10. Digues això a Pere i a Anna.
11. Per favor, telefona als teus cosins.
12. Vaig a Andorra.
13. Aquells van dir la solució del problema a Jordi.
14. Joan ha escrit a sa mare.
15. Vam trobar el teu gos al carrer.
5. Subratlla els complements circumstancials de lloc que hi haja en les frases següents (no sempre n’hi trobaràs):
1. He deixat les claus al calaix.
2. Tinc molts amics a Dénia.
3. He tornat els llibres a Lluís.
4. Viatjaré per Alemanya.
5. Després d’estudiar anirem al cinema.
6. He telefonat a la meua família.
7. No vull tornar mai més a ta casa.
8. Quan vulgues pots entrar a l’habitació.
9. Enguany he anat als Pirineus de vacances.
10. En el temps lliure juguem als vaixells.
6. Torna a escriure les frases següents tot substituint els sintagmes subratllats pel pronom feble que hi vaja bé.
1. Ahir vaig veure el partit de futbol: ...................................................................
2. El metge va dir a Joan el secret: .........................................................................
3. El seu cotxe és vermell: ...........................................................
4. No vaig anar al cinema: ...........................................................
5. Vicent, vés a casa: .....................................................
6. No tinc jersei blau: ......................................................
7. Voldria que aprovares: ...........................e........................
8. No tinc son: ...................................
9. Digues a Jordi i a Lola que vinguen: ..........................................
10. He vist el professor: ......................................
11. Compreu la novel•la: ...........................................
12. No vindràs al parc?: .................................................
13. Tira el paper: ..............................................
7. Respon les preguntes fent servir els pronoms febles adequats:
1. Has comprat pa?
2. Has vist el Carles?
3. Vas a classe?
4. Heu guanyat el partit?
5. Vols això?
6. Has trobat les xiques?
7. Has dut llibres?
8. Qui té allò?
9. Vas passar per allí?
10. Qui ha escrit als iaios?
8. Substituïx els sintagmes complement en les frases següents pels pronoms febles de tercera persona que convinguen en cada cas:
a) Encara no he contat al meu germà què vaig fer ahir.
b) Pots portar dos discos de Sting?
c) No podia creure tot el que deia.
d) Deixa els elàstics a l’aparador, per favor.
e) He comprat tres entrades del concert a les meues amigues.
f) He acompanyat els meus veïns a la platja.
g) Aquest hivern he passat fred de veritat.
h) He regalat unes calces vermelles a la meua xicota.
9. Entre altres funcions, els pronoms EN i HI poden fer les de complement circumstancial de lloc. Substituïx els sintagmes en negreta pel pronom feble que corresponga en cada cas:
a) La Maria torna de l’hospital a les tres.
b) Els músics ja fa vint minuts que es troben a l’escenari.
c) Dilluns anirà a cal metge.
d) Torneu prompte del concert!
e) L’assassi va traure la navalla de l’infern de la gavardina.
f) Demà, en acabar les classes, vés a casa.
g) Vols deixar les claus dins el calaix?
h) En passar l’estiu, llevaré l’herba de dins del jardí.
i) Enguany aniré de vacances a Alemanya.
j) Ja n’hi ha prou, de fer graffittis a les parets.
10. Ompli els espais buits de les frases següents amb les combinacions binàries de pronoms que convinguen en cada cas.
a) Quan faig arròs no m’agrada que tu _______ deixes gens.
b) Mai no he vist Madonna, però _________ imagine rossa i baixeta.
c) Nosaltres volíem aquell regal, per què no _________ has portat?
d) Enguany, jo les estrenes, __________ he gastades comprant roba.
e) Això que tu has dit jo no ________ puc creure... és que no puc creure ________ de cap manera.
f) Vicent, tu que tens els llibres, per què no __________ deixes i així no hauré de comprar ________?
g) A la secretaria ens han dit que això ____________ faran en tenir temps.
h) Andreu ha vist uns pantalons molt bonics, però no ha pogut comprar ___________.
i) Vosaltres, amb les matemàtiques no teniu problema: us agrada saber __________.
j) Hi ha un refrany que diu: Qui no __________ ha feta, ___________ farà.
k) Sempre vol deixar-me diners, però jo no vull que __________ deixe.
l) Si teniu gel, porteu __________ uns quilos a la festa.
11. Substituïx els complements que hi ha en les frases següents i fes la combinació de dos pronoms que convinga en cada cas.
Si vols, puc deixar-te una cinta de vídeo.
La Gisela encara no sap si demà ens portarà les ulleres.
Podrem portar-nos una càmera fotogràfica?
La Roser em va explicar allò que li va passar amb el Miquel.
M’he oblidat el paraigua a ta casa.
No patisques, que et faré saber tot el que diguen.
Ha estat molt amable, m’ha obert la porta quan eixia.
Vinga, conteu-nos el viatge a Xile!
Segur que ens ha escrit una altra volta això a la pissarra.
12. Ompli els espais buits de les frases següents amb la combinació de dos pronoms febles:
T’hem demanat això; per què no ___________ has dut?
No us preocupeu pels exàmens: en tenir-los corregits ___________ mostraré.
He portat això per als meus nebots però no sé si donar _________.
El quadre aniria bé en aquesta paret, però encara dubte si __________ penjaré o no.
Les meues germanes bessones tenen moltes ganes de menjar els macarrons que jo faig, per això ___________ faré pel seu aniversari.
13. Substituïx els complements destacats en cursiva de les frases següents pels pronoms corresponents i fes-ne la combinació que convinga en cada cas:
No deixaré mai més la calculadora a Roser:
Jaume, pots deixar diners al teu germà?:
He fet aquesta caricatura per al meu company de classe:
He posat les claus al calaix:
Si vas al forn porta pa també per a nosaltres:
14. Ompli els espais buits d’aquestes frases amb la combinació de pronoms que corresponga:
Aquest migdia Josep ha fet un dinar molt bo però _______________ ha deixat al foc i _________ ha cremat tot.
Si vols llegir el seu llibre hauràs de demanar __________, a Caterina.
Si el canari no té aigua, posa __________.
Marta creu que pot fer-se la permanent sola però li queda millor quan _________ fa la perruquera que quan __________ fa ella.
Tot això ja ____________ he dit, a Vicent, però si no vol creure ___________ és problema seu.
15 . Substitueix per pronoms febles els complements verbals de les frases següents:
- Han arribat tres autobusos més a l’estació.
-Que plores així no et para gens bé.
- Fes una abraçada a cadascun dels convidats.
- Ha donat una mà de pintura a l’escala.
- Van regalar mobles a l’associació.
- Segurament despatxaran, de l’IVAJ el nou telefonista.
- Encala la pilota a la teulada.
- Traga el seu xiquet de la llar d’infants.
- Ha tret les seues filles del col•legi de monges.
- Ha dut els seus fills a l’escola pública.
- Demà, deixa el paraigua al despatx.
- Ven, a les teues amigues, cinc dècims de loteria.
- Al zoo es burlava de les mones.
- No et deixes cap got damunt de la taula.
- No puc llevar-me, del cor, aquesta pena tan gran.
- A l’ambulatori, no sabran extirpar-te la piga.
- Joana, ingressa’m un altre taló en el compte.
- Del bar d’enfront ens portaran els aperitius.
- Ja heu posat la insignia a les criatures, a la solapa?
- S’ha rentat les mans a la deu del pati.
- No te l’endugues a Sevilla.
-Tramet-me els documents a casa.
16. Analitza els complements de les següents frases i substituïx-los per pronoms febles:
Vaig saludar Maria però no em va respondre.
No ens agrada dir que ell no fa mai els deures.
Ho diem a vosaltres perquè acabeu la feina.
Anirem a buscar els viatgers i ens traslladarem a Xirivella.
Compra peres i així podràs donar peres als xiquets.
Vinc de la ciutat.
Em sembla bé.
Has dit a Vicent el que pensaves.
Cal que comprem el tractor als agricultors.
Ens ve malament anar al cinema.
Compra el pa a mi.
Dóna el llibre a Joana.
He dit que dónes el llibre a Josep.
La veïna ha portat les taronges per a tu.
L’encarregat ofereix els paquets a la dona.
Compraré tres llibres per a ella.
Cull les taronges per a mi.
Està agafant els bolígrafs per a tu.
He comprat caramels per a vosaltres.
Deixe el paquet a tu.
Porteu la beguda per a nosaltres.
No pense dir això a ella.
Has escrit la postal a Gemma?
Poseu les sabates a ella.
Lliura las notes als teus alumnes.
Encarrega això a la teua filla.
Han enviat els llibres a la llibreria.
Porta els llapis als jóvens.
Relatava històries a les xiques.
Telefona als xics a Alacant.
Hem portat els cotxes al taller.
17. Contesta les següents preguntes emprant pronoms febles en les respostes:
T’has llegit aquest llibre?
Saps què diu la mestra?
Va escriure allò?
Vols que et diga això?
Us heu vist a Castelló?
Va buscar el quadern?
Necessites que parlem?
T’has pres el suc de taronja?
S’ha comprat un cotxe?
Heu començat el llibre?
1. Ací tens una sèrie de frases. Subratlla-hi l’objecte directe i substituïx-lo pel pronom adequat:
1. Tiren paquets al fem:
2. El detectiu buscava les proves:
3. Han trobat allò que buscaves:
4. Dóna el premi ara mateix!:
5. Esteve i Agnés esperen amics:
6. Volen comprar tot això:
7. Encomanen el regal:
8. Si vols la meua moto, estalvia diners:
9. No vol menjar pa:
2. De vegades se senten frases com:
*N’hi ha molta gent pel carrer
*No n’hi ha cap sospitós
En cadascuna de les oracions trobem dos objectes directes. Hi ha repetició d’una mateixa funció sintàctica; és un pleonasme que cal evitar.
Corregix els pleonasmes que trobaràs en les oracions següents:
1. No n’hi ha cap llapis: No hi ha cap llapis/ No n’hi a cap
2. No en vull aigua:
3. N’hi ha gent ací?:
4. No m’agrada que n’hi haja fum:
5. Me’n va enviar moltes cartes:
6. N’hi havia cotxes al carrer?
7. Hui me n’he menjats set o huit gelats:
3. En la frase Jaume regala un disc al seu germà, tenim dos complements: un objecte directe (un disc) i un objecte indirecte (al seu germà).
a. Subratlla l’objecte indirecte de les frases següents:
1. Joaquim escriu dos telegrames a les seues ties.
2. Telefona als teus pares només arribes a casa.
3. Enric compra flors per a la seua promesa.
4. Fes el favor de donar aigua al canari.
5. Anna, conta a la teua amiga el que m’has contat a mi.
6. Obriu la porta als xiquets!
7. Lluïsa va fer una festa per a totes les seues amigues.
8. Vaig fer arròs amb crosta per als quinze convidats.
9. He dit a Joan que aniré a sa casa a les onze.
10. He dit a Olívia i a Llúcia que vinguen al meu aniversari.
11. Torna els llibres a les xiques!
4. Recorda que és molt fàcil detectar quin és l’objecte directe d’una frase si passes l’oració a pasiva. Fes el següent:
a) identifica i substitueix únicament el CD
b) identifica i substitueix únicament el CI o el CC
c) combina tots dos pronoms.
1. Anna va regalar el disc al teu germà.
2. Vicent sap molts acudits.
3. Sempre pose la ràdio de matí.
4. Ja he comprat els entrepans de mortadel•la.
5. Joan és un bon esportista.
6. Carles ha demanat les claus de casa a son pare.
7. Apunta a l’agenda el número d’Agnés.
8. He sol•licitat una beca d’estudis a la Generalitat.
9. Vam preguntar l’hora al cambrer.
10. Digues això a Pere i a Anna.
11. Per favor, telefona als teus cosins.
12. Vaig a Andorra.
13. Aquells van dir la solució del problema a Jordi.
14. Joan ha escrit a sa mare.
15. Vam trobar el teu gos al carrer.
5. Subratlla els complements circumstancials de lloc que hi haja en les frases següents (no sempre n’hi trobaràs):
1. He deixat les claus al calaix.
2. Tinc molts amics a Dénia.
3. He tornat els llibres a Lluís.
4. Viatjaré per Alemanya.
5. Després d’estudiar anirem al cinema.
6. He telefonat a la meua família.
7. No vull tornar mai més a ta casa.
8. Quan vulgues pots entrar a l’habitació.
9. Enguany he anat als Pirineus de vacances.
10. En el temps lliure juguem als vaixells.
6. Torna a escriure les frases següents tot substituint els sintagmes subratllats pel pronom feble que hi vaja bé.
1. Ahir vaig veure el partit de futbol: ...................................................................
2. El metge va dir a Joan el secret: .........................................................................
3. El seu cotxe és vermell: ...........................................................
4. No vaig anar al cinema: ...........................................................
5. Vicent, vés a casa: .....................................................
6. No tinc jersei blau: ......................................................
7. Voldria que aprovares: ...........................e........................
8. No tinc son: ...................................
9. Digues a Jordi i a Lola que vinguen: ..........................................
10. He vist el professor: ......................................
11. Compreu la novel•la: ...........................................
12. No vindràs al parc?: .................................................
13. Tira el paper: ..............................................
7. Respon les preguntes fent servir els pronoms febles adequats:
1. Has comprat pa?
2. Has vist el Carles?
3. Vas a classe?
4. Heu guanyat el partit?
5. Vols això?
6. Has trobat les xiques?
7. Has dut llibres?
8. Qui té allò?
9. Vas passar per allí?
10. Qui ha escrit als iaios?
8. Substituïx els sintagmes complement en les frases següents pels pronoms febles de tercera persona que convinguen en cada cas:
a) Encara no he contat al meu germà què vaig fer ahir.
b) Pots portar dos discos de Sting?
c) No podia creure tot el que deia.
d) Deixa els elàstics a l’aparador, per favor.
e) He comprat tres entrades del concert a les meues amigues.
f) He acompanyat els meus veïns a la platja.
g) Aquest hivern he passat fred de veritat.
h) He regalat unes calces vermelles a la meua xicota.
9. Entre altres funcions, els pronoms EN i HI poden fer les de complement circumstancial de lloc. Substituïx els sintagmes en negreta pel pronom feble que corresponga en cada cas:
a) La Maria torna de l’hospital a les tres.
b) Els músics ja fa vint minuts que es troben a l’escenari.
c) Dilluns anirà a cal metge.
d) Torneu prompte del concert!
e) L’assassi va traure la navalla de l’infern de la gavardina.
f) Demà, en acabar les classes, vés a casa.
g) Vols deixar les claus dins el calaix?
h) En passar l’estiu, llevaré l’herba de dins del jardí.
i) Enguany aniré de vacances a Alemanya.
j) Ja n’hi ha prou, de fer graffittis a les parets.
10. Ompli els espais buits de les frases següents amb les combinacions binàries de pronoms que convinguen en cada cas.
a) Quan faig arròs no m’agrada que tu _______ deixes gens.
b) Mai no he vist Madonna, però _________ imagine rossa i baixeta.
c) Nosaltres volíem aquell regal, per què no _________ has portat?
d) Enguany, jo les estrenes, __________ he gastades comprant roba.
e) Això que tu has dit jo no ________ puc creure... és que no puc creure ________ de cap manera.
f) Vicent, tu que tens els llibres, per què no __________ deixes i així no hauré de comprar ________?
g) A la secretaria ens han dit que això ____________ faran en tenir temps.
h) Andreu ha vist uns pantalons molt bonics, però no ha pogut comprar ___________.
i) Vosaltres, amb les matemàtiques no teniu problema: us agrada saber __________.
j) Hi ha un refrany que diu: Qui no __________ ha feta, ___________ farà.
k) Sempre vol deixar-me diners, però jo no vull que __________ deixe.
l) Si teniu gel, porteu __________ uns quilos a la festa.
11. Substituïx els complements que hi ha en les frases següents i fes la combinació de dos pronoms que convinga en cada cas.
Si vols, puc deixar-te una cinta de vídeo.
La Gisela encara no sap si demà ens portarà les ulleres.
Podrem portar-nos una càmera fotogràfica?
La Roser em va explicar allò que li va passar amb el Miquel.
M’he oblidat el paraigua a ta casa.
No patisques, que et faré saber tot el que diguen.
Ha estat molt amable, m’ha obert la porta quan eixia.
Vinga, conteu-nos el viatge a Xile!
Segur que ens ha escrit una altra volta això a la pissarra.
12. Ompli els espais buits de les frases següents amb la combinació de dos pronoms febles:
T’hem demanat això; per què no ___________ has dut?
No us preocupeu pels exàmens: en tenir-los corregits ___________ mostraré.
He portat això per als meus nebots però no sé si donar _________.
El quadre aniria bé en aquesta paret, però encara dubte si __________ penjaré o no.
Les meues germanes bessones tenen moltes ganes de menjar els macarrons que jo faig, per això ___________ faré pel seu aniversari.
13. Substituïx els complements destacats en cursiva de les frases següents pels pronoms corresponents i fes-ne la combinació que convinga en cada cas:
No deixaré mai més la calculadora a Roser:
Jaume, pots deixar diners al teu germà?:
He fet aquesta caricatura per al meu company de classe:
He posat les claus al calaix:
Si vas al forn porta pa també per a nosaltres:
14. Ompli els espais buits d’aquestes frases amb la combinació de pronoms que corresponga:
Aquest migdia Josep ha fet un dinar molt bo però _______________ ha deixat al foc i _________ ha cremat tot.
Si vols llegir el seu llibre hauràs de demanar __________, a Caterina.
Si el canari no té aigua, posa __________.
Marta creu que pot fer-se la permanent sola però li queda millor quan _________ fa la perruquera que quan __________ fa ella.
Tot això ja ____________ he dit, a Vicent, però si no vol creure ___________ és problema seu.
15 . Substitueix per pronoms febles els complements verbals de les frases següents:
- Han arribat tres autobusos més a l’estació.
-Que plores així no et para gens bé.
- Fes una abraçada a cadascun dels convidats.
- Ha donat una mà de pintura a l’escala.
- Van regalar mobles a l’associació.
- Segurament despatxaran, de l’IVAJ el nou telefonista.
- Encala la pilota a la teulada.
- Traga el seu xiquet de la llar d’infants.
- Ha tret les seues filles del col•legi de monges.
- Ha dut els seus fills a l’escola pública.
- Demà, deixa el paraigua al despatx.
- Ven, a les teues amigues, cinc dècims de loteria.
- Al zoo es burlava de les mones.
- No et deixes cap got damunt de la taula.
- No puc llevar-me, del cor, aquesta pena tan gran.
- A l’ambulatori, no sabran extirpar-te la piga.
- Joana, ingressa’m un altre taló en el compte.
- Del bar d’enfront ens portaran els aperitius.
- Ja heu posat la insignia a les criatures, a la solapa?
- S’ha rentat les mans a la deu del pati.
- No te l’endugues a Sevilla.
-Tramet-me els documents a casa.
16. Analitza els complements de les següents frases i substituïx-los per pronoms febles:
Vaig saludar Maria però no em va respondre.
No ens agrada dir que ell no fa mai els deures.
Ho diem a vosaltres perquè acabeu la feina.
Anirem a buscar els viatgers i ens traslladarem a Xirivella.
Compra peres i així podràs donar peres als xiquets.
Vinc de la ciutat.
Em sembla bé.
Has dit a Vicent el que pensaves.
Cal que comprem el tractor als agricultors.
Ens ve malament anar al cinema.
Compra el pa a mi.
Dóna el llibre a Joana.
He dit que dónes el llibre a Josep.
La veïna ha portat les taronges per a tu.
L’encarregat ofereix els paquets a la dona.
Compraré tres llibres per a ella.
Cull les taronges per a mi.
Està agafant els bolígrafs per a tu.
He comprat caramels per a vosaltres.
Deixe el paquet a tu.
Porteu la beguda per a nosaltres.
No pense dir això a ella.
Has escrit la postal a Gemma?
Poseu les sabates a ella.
Lliura las notes als teus alumnes.
Encarrega això a la teua filla.
Han enviat els llibres a la llibreria.
Porta els llapis als jóvens.
Relatava històries a les xiques.
Telefona als xics a Alacant.
Hem portat els cotxes al taller.
17. Contesta les següents preguntes emprant pronoms febles en les respostes:
T’has llegit aquest llibre?
Saps què diu la mestra?
Va escriure allò?
Vols que et diga això?
Us heu vist a Castelló?
Va buscar el quadern?
Necessites que parlem?
T’has pres el suc de taronja?
S’ha comprat un cotxe?
Heu començat el llibre?
dimarts, 17 de novembre del 2009
L'estil i la premsa
Martí DOMINGUEZ, “L’estil i la premsa” El País (06/04/2006)
Resum
La recerca de la singularitat diferencia l’home de la resta dels éssers vius, i aquest ha estat un factor que ha fet evolucionar l’espècie humana. perquè genera riquesa cultural. Per altra banda, Dolors Palau, en un estudi sobre els estils periodístics, també sosté que l’estil fa el periodista i fa el mitjà.
L’estil també defineix els lectors, perquè quan compren un periòdic d’alguna manera es posicionen, prenen partit. Aquest acte d’adquirir la informació és, potser, la base del sistema democràtic. Per això, els diaris gratuïts són un element perillós. Allò que els defineix és la manca d’estil, la mediocritat, la uniformitat.
Implicítament, la premsa gratuïta és un atac a la pluralitat de la informació i a la democràcia: una nació sana necessita mitjans de comunicació rigorosos, alternatius al comunicat oficial. Consegüentment, cada nou diari gratuït és un atac a la diversitat cultural i informativa. Un atac a l’estil, que ens humanitza.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Textos medievals
Literatura catalana mevieval. Text 1
Ramon Llull. Llibre d'Amic i Amat Segle XIII (fragments adaptats)
2. Els camins pels quals l'amic recerca el seu amat són llargs, perillosos, poblats de consideracions, de sospirs i de plors; i il·luminats d'amors.
28. Tingué son l'amic, que molt havia treballat per cercar el seu amat, i tingué por d'oblidar el seu amat. I plorà perquè no s'adormira i el seu amat fóra absent del seu pensament.
35 -Digues, ocell que cantes d'amor al meu amat: per què em turmenta amb amor, qui m'ha agafat per a ser el seu servidor? Respongué l'ocell: -Si no sostenies treballs per amor, amb què amaries el teu amat?
45. Dos són els focs que escalfen l'amor de l'amic: el primer és bastit de desitjos, plaers, pensaments; l'altre està format per temor, patiments, i de llàgrimes i de plors.
70. Les vies de l'amor són llargues i breus, i això perquè l'amor és clar, pur, net, vertader, subtil, simple, fort, diligent, lluminós, abundós de nous pensaments i d'antics records.
100. La llum de la cambra de l'amat anà a il·luminar la cambra de l'amic, per fer fora les tenebres i omplir-la de plaers, de sentiments i de pensaments. I l'amic llevà de la cambra totes les coses, perquè hi cabera el seu amat.
168. Estava pres l'amic en la presó d'amor: Pensaments, desigs i records el vigilaven i l'encadenaven perquè no fugira del seu amat; els desànims el turmentaven; la paciència i l'esperança el consolaven. L'amic es moria, però l'amat li demostrà la seua estima i reviscolà l'amic.
257. Sembrava l'amat diverses llavors en el cor del seu amic, d'on naixia i fullava i granava i floria un fruit solament. I la qüestió era si d'aquell fruit podien nàixer diverses llavors.
Literatura catalana medieval. Text 2
Ramon Llull, Llibre de les bèsties (fragment adaptat) Segle XIII
Quan el Lleó va demanar al Paó què podia menjar, el Paó li contestà que no ho sabia, però que pressentia que el Bou havia de morir en poc de temps, segons significava el seu mal alé corromput. El Lleó tingué intenció de menjar-se el Bou, però anava contra la seua consciència matar-lo, perquè li havia promés lleialtat i perquè el Bou l'havia servit llargament i d'ell es refiava. Quan na Renard veié que el rei dubtava a menjar-se el Bou, s'acostà al rei i li digué que per què no es menjava el Bou si aviat havia de morir per malaltia, segons coneixia el Paó, i, més encara, quan és la voluntat de Déu que el rei tinga les seues necessitats satisfetes tantes vegades com siga menester. El Lleó respongué a na Renard i digué que per res no trencaria sa fe al Bou; perquè li ho havia promés.
-Senyor -digué na Renard- us menjareu vós el Bou, si jo li faig dir a ell que el mengeu i si ell us fa lliure de la fe que li heu promés?
I el Lleó respongué que sí.
Aleshores na Renard se n'anà a buscar el Corb, que tenia molta fam, i li digué aquestes paraules:
-El Lleó té fam i jo tractaré que mate el Bou, que és molt gras i bastarà per a (menjar) tots, ja que és una bèstia gran. Farem així: si el Lleó diu, davant teu, que té fam, tu t'ofereixes al rei i li dius que et menge. Però ell no et menjarà perquè jo t'excusaré i ell no eixirà del meu consell, perquè fa tot el que jo li aconselle. Aleshores jo m'oferiré al rei perquè em menge, però tu li diràs que jo no sóc bo per a menjar, que la carn de rabosa és malsana.
(...)
Na Renard digué al Bou que el Lleó li havia promés fidelitat i que no li faria traïció, i aconsellà al Bou que s'oferira al Lleó perquè el menjara, si li era necessari. El Lleó s'alegraria molt i, tant per l'oferiment que feia el Bou com per el deute que tenia amb ell, no li faria cap mal.
-I encara -afegí na Renard- jo us ajudaré en tal manera que el Lleó no us farà cap vilania ni cap dany.
Quan na Renard tingué totes les coses ordenades, anà davant del Lleó amb el Bou i el Corb. El Corb es presentà i digué que coneixia que el Lleó tenia fam i li digué que el menjara. Na Renard respongué i excusà el Corb dient que no era carn que convingués a menjar de rei. Després d'aquestes paraules na Renard digué al rei que se la menjara, però el Corb digué que la carn de na Renard era malsana per a menjar. Aleshores el Bou, amb paraules semblants, s'oferí al Lleó i li digué que el menjara, que ell era gran i gras i tenia bona carn per menjar. Llavors el Lleó matà el Bou i el rei, na Renard i el Corb menjaren del bou a tota llur voluntat.
Literatura catalana medieval. Text 3
JAUME I (1208-1276) Llibre dels fets (fragment adaptat) Segle XIII
Hi havia dos frares predicadors, per nom fra Pere de Lleida i un altre, que vingueren a Nós. Fra Pere digué que volia parlar amb Nós a part, i ens va dir que se'n volia anar i que no hi romandria. Nós li vam preguntar:
-Per què us en voleu anar? Ací sou molt necessari: una per predicar, l'altra perquè si a algú li arribava l'hora de la mort, millor sabríeu vós donar penitència que no un capellà.
Ell respongué:
-Jo us diré per què me'n vull anar: més de setanta cavallers i hòmens honrats dels millors d'aquest lloc han parlat amb mi i diuen que se n'aniran, de dia o de nit, tan aviat com vós us n'aneu.
I Nós li diguérem:
-Açò és gran meravella: que ells hagen guanyat la batalla, que Nós els hàgem indemnitzat els cavalls que han perdut i els hàgem dit que proveirem les seues necessitats; i ara diuen que no es poden esperar fins a Pasqua, que no falten sinó dos mesos, i Nós vindrem ací amb la nostra host i anirem a assetjar València!
-Sapieu -respongué ell- que s'ha fet el “via fora!” Si vós us n'aneu, se'n van ells. I jo no hi romandré, que no vull morir fins que Déu ho vulga.
-Aneu-vos-en. Aquesta nit hi pensarem i us retrem resposta demà al matí.
Se n'anà i ens deixà en gran preocupació i pensament, perquè semblava obra d'aranya que tant hi haguérem posat i que ho perdérem tot en una hora. Que tot el que havíem pres amb tan gran despesa i amb tan gran honor ho haguérem retingut, i que ara ho desemparàrem tot. Ens vindria un gran dany i un gran mal barrejat amb vergonya.
Ens n'anàrem a gitar i no volguérem descobrir aquelles paraules a ningú que estiguera amb Nós. Encara que era el mes de gener, ens giràrem més de cent vegades en el llit i suàvem també com si fóssem en un bany. Després de molt pensar ens adormírem per cansament. Quan vingué entre mitja nit i l'alba ens tornàrem a despertar i tornàrem al nostre pensament (...) i pensàrem que si amb ajuda de Déu i de la seua Mare havíem conquerit des Tortosa fins a Borriana ara no podíem perdre el que havíem guanyat.
Al matí vam anar a l'església de Santa Maria i vam convocar el consell. Vam demanar a Fra Pere si acceptava que no tinguéssem en secret allò que ens havia dit. I ens respongué que no, que li plaïa molt que ho descobríssem.
Quan tinguérem a tots reunits davant de Nós, els vam dir:
-Barons, vosaltres sabeu la gràcia que Déu Nostre Senyor ens ha fet en la nostra joventut; sabeu del fet de Mallorca i de les altres illes, i que hem conquerit des de Tortosa fins ací. Vosaltres heu estat ajustats per a servir Déu i a Nós! I ara fra Pere em diu que us en voleu anar si Nós ens n'anem. Molt em meravella! Però com que entenem que el que us pesa es la nostra anada -ens posàrem de peu i seguírem dient- Nós prometem que no passarem Terol ni el riu Ulldecona fins que hagem conquerit València. Demanarem a la reina i la nostra filla que vinguen. Així s'entendrà la voluntat que tenim de romandre i de conquistar aquest regne.
Quan oïren aquestes paraules, tots els que eren a l'església es posaren a plorar. I se n'anaren pagats del bon menjar de les paraules que els havíem dit.
Literatura medieval catalana. Text 4
BERNAT DESCLOT Crònica (Segona meitat del segle XIII. Fragment adaptat)
Aquestes gents que tenen per noms almogàvers són unes gents que no viuen sinó d'armes. No estan en ciutats o en viles, sinó en muntanyes i en boscos. Guerregen sovint amb el sarraïns: entren en el seu territori una jornada o dues, robant i apresant, i agafen molts sarraïns i també altres béns i riqueses. D'aquest guany viuen. Els almogàvers són capaços de sofrir moltes privacions que cap altre home no podria sofrir, que bé poden estar dos dies sense menjar, si els és necessari, o menjaran herbes del camp, que d'això no se'n preocupen gens. Els seus cabdills són aquells que els guien, que coneixen el territori i saben els camins. I no porten sinó una túnica o una camisa molt curta, ja siga estiu o hivern. A les cames duen unes calces estretes de cuir i als peus unes bones avarques, també de cuir. Tenen un bon punyal i una bona corretja, i un foguer a la cintura. Cadascun té una llança i dos dards i un sarró de cuir a l'esquena, en què porta els seu pa per a dos o tres jorns. Són gent molt forta o molt lleugera per a fugir o per a encalçar. I són catalans, aragonesos i serrans.
Literatura catalana medieval. Text 5
PERE III EL CERIMONIÓS Crònica (fragment adaptat) segle XIV
És veritat que Nós, per la rebel·lió que ens havien fet els de la ciutat, érem del parer que la ciutat fos cremada, destruïda i sembrada de sal, de manera que mai cap persona no hi habitara. Però gran part del nostre consell ens ho desaconsellà, al·legant-hi tres raons especials.
La una, que pels criminals no havien de ser condemnats els justs –Déu hauria perdonat els habitants de Sodoma i Gomorra si hi hagués trobat deu justs. I era cert que molts habitants de València havien estat al nostre costat sense témer perdre els béns que tenien. L’altra fou que la ciutat de València, en el passat havia fet grans i assenyalats serveis als nostres predecessors i a Nós, per la qual cosa li havíem de tenir consideració. La tercera raó era que si destruíem aquesta ciutat, minvaríem el poder de la nostra corona, perquè no hi ha rei que tinga tres millors ciutats com Nós tenim: això és Saragossa, València i Barcelona.
Per aquestes raons temperàrem la ira que teníem contra aquest poble, però no volguérem que la ciutat passara sense cap càstig. Per això decretàrem aquestes cinc coses: La primera, que l’indult no s’estenga als morts; perquè, si són trobats culpables, els puguem confiscar els seus béns. La segona, que no comprenga els nobles. La tercera, que no comprenga els servidors de la casa reial. La quarta, que s’aplique justícia corporal als rebels més destacats. I la cinquena, que els privilegis de la ciutat tornen a la nostra mà (...)
Quan vam acabar tots aquests treballs , vam entrar en la ciutat poderosament, amb el nostre exèrcit. Vam anar a la Seu a fer reverència al Nostre Senyor Déu. Després vam parlar al poble, explicant-li moltes coses del crim que s’havia comés contra Nós, però que Nós, com a rei misericordiós, els havíem perdonat.
(...)
Entre els rebels hi havia un barber de nom Goçalbo que, quan hi hagué l’avalot en la ciutat, vingué al nostre palau amb quatre-cents homes armats, i ens obligà a Nós i a la reina a ballar amb ells mentre cantava aquesta cançó:
-Mal haja qui se n’irà
encara ni encara...
I Nós li diguérem quan li donàrem sentència (a morir torturat)
-I qui us turmentarà
tot seguit, tot seguit?
N’hi hagué alguns que foren arrossegats i penjats, altres solament penjats. Dels quals n’hi hagué alguns a qui fou donat a beure el metall de la campana de la Unió que havien fet. La campana estava a la Sala de la Casa del Consell i quan repicava membres i diputats de la Unió es reunien de seguida. Per això era cosa justa que begueren el licor de la seua campana.
Ramon Llull. Llibre d'Amic i Amat Segle XIII (fragments adaptats)
2. Els camins pels quals l'amic recerca el seu amat són llargs, perillosos, poblats de consideracions, de sospirs i de plors; i il·luminats d'amors.
28. Tingué son l'amic, que molt havia treballat per cercar el seu amat, i tingué por d'oblidar el seu amat. I plorà perquè no s'adormira i el seu amat fóra absent del seu pensament.
35 -Digues, ocell que cantes d'amor al meu amat: per què em turmenta amb amor, qui m'ha agafat per a ser el seu servidor? Respongué l'ocell: -Si no sostenies treballs per amor, amb què amaries el teu amat?
45. Dos són els focs que escalfen l'amor de l'amic: el primer és bastit de desitjos, plaers, pensaments; l'altre està format per temor, patiments, i de llàgrimes i de plors.
70. Les vies de l'amor són llargues i breus, i això perquè l'amor és clar, pur, net, vertader, subtil, simple, fort, diligent, lluminós, abundós de nous pensaments i d'antics records.
100. La llum de la cambra de l'amat anà a il·luminar la cambra de l'amic, per fer fora les tenebres i omplir-la de plaers, de sentiments i de pensaments. I l'amic llevà de la cambra totes les coses, perquè hi cabera el seu amat.
168. Estava pres l'amic en la presó d'amor: Pensaments, desigs i records el vigilaven i l'encadenaven perquè no fugira del seu amat; els desànims el turmentaven; la paciència i l'esperança el consolaven. L'amic es moria, però l'amat li demostrà la seua estima i reviscolà l'amic.
257. Sembrava l'amat diverses llavors en el cor del seu amic, d'on naixia i fullava i granava i floria un fruit solament. I la qüestió era si d'aquell fruit podien nàixer diverses llavors.
Literatura catalana medieval. Text 2
Ramon Llull, Llibre de les bèsties (fragment adaptat) Segle XIII
Quan el Lleó va demanar al Paó què podia menjar, el Paó li contestà que no ho sabia, però que pressentia que el Bou havia de morir en poc de temps, segons significava el seu mal alé corromput. El Lleó tingué intenció de menjar-se el Bou, però anava contra la seua consciència matar-lo, perquè li havia promés lleialtat i perquè el Bou l'havia servit llargament i d'ell es refiava. Quan na Renard veié que el rei dubtava a menjar-se el Bou, s'acostà al rei i li digué que per què no es menjava el Bou si aviat havia de morir per malaltia, segons coneixia el Paó, i, més encara, quan és la voluntat de Déu que el rei tinga les seues necessitats satisfetes tantes vegades com siga menester. El Lleó respongué a na Renard i digué que per res no trencaria sa fe al Bou; perquè li ho havia promés.
-Senyor -digué na Renard- us menjareu vós el Bou, si jo li faig dir a ell que el mengeu i si ell us fa lliure de la fe que li heu promés?
I el Lleó respongué que sí.
Aleshores na Renard se n'anà a buscar el Corb, que tenia molta fam, i li digué aquestes paraules:
-El Lleó té fam i jo tractaré que mate el Bou, que és molt gras i bastarà per a (menjar) tots, ja que és una bèstia gran. Farem així: si el Lleó diu, davant teu, que té fam, tu t'ofereixes al rei i li dius que et menge. Però ell no et menjarà perquè jo t'excusaré i ell no eixirà del meu consell, perquè fa tot el que jo li aconselle. Aleshores jo m'oferiré al rei perquè em menge, però tu li diràs que jo no sóc bo per a menjar, que la carn de rabosa és malsana.
(...)
Na Renard digué al Bou que el Lleó li havia promés fidelitat i que no li faria traïció, i aconsellà al Bou que s'oferira al Lleó perquè el menjara, si li era necessari. El Lleó s'alegraria molt i, tant per l'oferiment que feia el Bou com per el deute que tenia amb ell, no li faria cap mal.
-I encara -afegí na Renard- jo us ajudaré en tal manera que el Lleó no us farà cap vilania ni cap dany.
Quan na Renard tingué totes les coses ordenades, anà davant del Lleó amb el Bou i el Corb. El Corb es presentà i digué que coneixia que el Lleó tenia fam i li digué que el menjara. Na Renard respongué i excusà el Corb dient que no era carn que convingués a menjar de rei. Després d'aquestes paraules na Renard digué al rei que se la menjara, però el Corb digué que la carn de na Renard era malsana per a menjar. Aleshores el Bou, amb paraules semblants, s'oferí al Lleó i li digué que el menjara, que ell era gran i gras i tenia bona carn per menjar. Llavors el Lleó matà el Bou i el rei, na Renard i el Corb menjaren del bou a tota llur voluntat.
Literatura catalana medieval. Text 3
JAUME I (1208-1276) Llibre dels fets (fragment adaptat) Segle XIII
Hi havia dos frares predicadors, per nom fra Pere de Lleida i un altre, que vingueren a Nós. Fra Pere digué que volia parlar amb Nós a part, i ens va dir que se'n volia anar i que no hi romandria. Nós li vam preguntar:
-Per què us en voleu anar? Ací sou molt necessari: una per predicar, l'altra perquè si a algú li arribava l'hora de la mort, millor sabríeu vós donar penitència que no un capellà.
Ell respongué:
-Jo us diré per què me'n vull anar: més de setanta cavallers i hòmens honrats dels millors d'aquest lloc han parlat amb mi i diuen que se n'aniran, de dia o de nit, tan aviat com vós us n'aneu.
I Nós li diguérem:
-Açò és gran meravella: que ells hagen guanyat la batalla, que Nós els hàgem indemnitzat els cavalls que han perdut i els hàgem dit que proveirem les seues necessitats; i ara diuen que no es poden esperar fins a Pasqua, que no falten sinó dos mesos, i Nós vindrem ací amb la nostra host i anirem a assetjar València!
-Sapieu -respongué ell- que s'ha fet el “via fora!” Si vós us n'aneu, se'n van ells. I jo no hi romandré, que no vull morir fins que Déu ho vulga.
-Aneu-vos-en. Aquesta nit hi pensarem i us retrem resposta demà al matí.
Se n'anà i ens deixà en gran preocupació i pensament, perquè semblava obra d'aranya que tant hi haguérem posat i que ho perdérem tot en una hora. Que tot el que havíem pres amb tan gran despesa i amb tan gran honor ho haguérem retingut, i que ara ho desemparàrem tot. Ens vindria un gran dany i un gran mal barrejat amb vergonya.
Ens n'anàrem a gitar i no volguérem descobrir aquelles paraules a ningú que estiguera amb Nós. Encara que era el mes de gener, ens giràrem més de cent vegades en el llit i suàvem també com si fóssem en un bany. Després de molt pensar ens adormírem per cansament. Quan vingué entre mitja nit i l'alba ens tornàrem a despertar i tornàrem al nostre pensament (...) i pensàrem que si amb ajuda de Déu i de la seua Mare havíem conquerit des Tortosa fins a Borriana ara no podíem perdre el que havíem guanyat.
Al matí vam anar a l'església de Santa Maria i vam convocar el consell. Vam demanar a Fra Pere si acceptava que no tinguéssem en secret allò que ens havia dit. I ens respongué que no, que li plaïa molt que ho descobríssem.
Quan tinguérem a tots reunits davant de Nós, els vam dir:
-Barons, vosaltres sabeu la gràcia que Déu Nostre Senyor ens ha fet en la nostra joventut; sabeu del fet de Mallorca i de les altres illes, i que hem conquerit des de Tortosa fins ací. Vosaltres heu estat ajustats per a servir Déu i a Nós! I ara fra Pere em diu que us en voleu anar si Nós ens n'anem. Molt em meravella! Però com que entenem que el que us pesa es la nostra anada -ens posàrem de peu i seguírem dient- Nós prometem que no passarem Terol ni el riu Ulldecona fins que hagem conquerit València. Demanarem a la reina i la nostra filla que vinguen. Així s'entendrà la voluntat que tenim de romandre i de conquistar aquest regne.
Quan oïren aquestes paraules, tots els que eren a l'església es posaren a plorar. I se n'anaren pagats del bon menjar de les paraules que els havíem dit.
Literatura medieval catalana. Text 4
BERNAT DESCLOT Crònica (Segona meitat del segle XIII. Fragment adaptat)
Aquestes gents que tenen per noms almogàvers són unes gents que no viuen sinó d'armes. No estan en ciutats o en viles, sinó en muntanyes i en boscos. Guerregen sovint amb el sarraïns: entren en el seu territori una jornada o dues, robant i apresant, i agafen molts sarraïns i també altres béns i riqueses. D'aquest guany viuen. Els almogàvers són capaços de sofrir moltes privacions que cap altre home no podria sofrir, que bé poden estar dos dies sense menjar, si els és necessari, o menjaran herbes del camp, que d'això no se'n preocupen gens. Els seus cabdills són aquells que els guien, que coneixen el territori i saben els camins. I no porten sinó una túnica o una camisa molt curta, ja siga estiu o hivern. A les cames duen unes calces estretes de cuir i als peus unes bones avarques, també de cuir. Tenen un bon punyal i una bona corretja, i un foguer a la cintura. Cadascun té una llança i dos dards i un sarró de cuir a l'esquena, en què porta els seu pa per a dos o tres jorns. Són gent molt forta o molt lleugera per a fugir o per a encalçar. I són catalans, aragonesos i serrans.
Literatura catalana medieval. Text 5
PERE III EL CERIMONIÓS Crònica (fragment adaptat) segle XIV
És veritat que Nós, per la rebel·lió que ens havien fet els de la ciutat, érem del parer que la ciutat fos cremada, destruïda i sembrada de sal, de manera que mai cap persona no hi habitara. Però gran part del nostre consell ens ho desaconsellà, al·legant-hi tres raons especials.
La una, que pels criminals no havien de ser condemnats els justs –Déu hauria perdonat els habitants de Sodoma i Gomorra si hi hagués trobat deu justs. I era cert que molts habitants de València havien estat al nostre costat sense témer perdre els béns que tenien. L’altra fou que la ciutat de València, en el passat havia fet grans i assenyalats serveis als nostres predecessors i a Nós, per la qual cosa li havíem de tenir consideració. La tercera raó era que si destruíem aquesta ciutat, minvaríem el poder de la nostra corona, perquè no hi ha rei que tinga tres millors ciutats com Nós tenim: això és Saragossa, València i Barcelona.
Per aquestes raons temperàrem la ira que teníem contra aquest poble, però no volguérem que la ciutat passara sense cap càstig. Per això decretàrem aquestes cinc coses: La primera, que l’indult no s’estenga als morts; perquè, si són trobats culpables, els puguem confiscar els seus béns. La segona, que no comprenga els nobles. La tercera, que no comprenga els servidors de la casa reial. La quarta, que s’aplique justícia corporal als rebels més destacats. I la cinquena, que els privilegis de la ciutat tornen a la nostra mà (...)
Quan vam acabar tots aquests treballs , vam entrar en la ciutat poderosament, amb el nostre exèrcit. Vam anar a la Seu a fer reverència al Nostre Senyor Déu. Després vam parlar al poble, explicant-li moltes coses del crim que s’havia comés contra Nós, però que Nós, com a rei misericordiós, els havíem perdonat.
(...)
Entre els rebels hi havia un barber de nom Goçalbo que, quan hi hagué l’avalot en la ciutat, vingué al nostre palau amb quatre-cents homes armats, i ens obligà a Nós i a la reina a ballar amb ells mentre cantava aquesta cançó:
-Mal haja qui se n’irà
encara ni encara...
I Nós li diguérem quan li donàrem sentència (a morir torturat)
-I qui us turmentarà
tot seguit, tot seguit?
N’hi hagué alguns que foren arrossegats i penjats, altres solament penjats. Dels quals n’hi hagué alguns a qui fou donat a beure el metall de la campana de la Unió que havien fet. La campana estava a la Sala de la Casa del Consell i quan repicava membres i diputats de la Unió es reunien de seguida. Per això era cosa justa que begueren el licor de la seua campana.
dissabte, 22 d’agost del 2009
divendres, 14 d’agost del 2009
BENVINGUTS
Hola a tots i a totes,
aquest és un blog personal. Hi trobareu coses que m'interessen, que em semblen curioses o que penso que poden agradar als meus amics. Us agrairé també que feu comentaris, que digueu la vostra sobre el que ací es diu i es penja.
Gràcies
aquest és un blog personal. Hi trobareu coses que m'interessen, que em semblen curioses o que penso que poden agradar als meus amics. Us agrairé també que feu comentaris, que digueu la vostra sobre el que ací es diu i es penja.
Gràcies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)