dijous, 18 de febrer del 2010

El context de la postguerra

LITERATURA. TEMA 1

EXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 CONDICIONA LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA.


La narrativa de postguerra està marcada pel franquisme. La pèrdua de la guerra significa l'eliminació de les llibertats democràtiques i de totes les institucions culturals catalanes. La dictadura franquista comporta que el català deixe de ser oficial, que la llengua desaparega dels àmbits públics (l’ensenyament, l’administració, la premsa i els mitjans de comunicació, l’edició de llibres, etc.) i que s'inicie un fort procés de castellanització. Així, la cultura catalana ésforçada a passar a la clandestinitat: es destrueix la infraestructura cultural que s’havia construït en les dècades anteriors, molts escriptors sofreixen l'exili, les deportacions o la presó. D'aquesta manera es talla radicalment amb el passat i per altra banda deixa els futurs escriptors sense referències pròpies i sense contacte amb les noves tendències narratives i sense un públic lector.


Als anys 60, la consolidació de la dictadura i la recuperació econòmica, obliga el règim a acceptar una certa permissivitat cultural, cosa que permet que apareguen obres de caire psicològic i realista centrades en
a) l’impacte de la guerra civil: hi destaca la narrativa de Mercé Rodoreda amb La plaça del Diamant. Abans havia aparegut Incerta glòria de Joan Sales, que narra l’experiència de la guerra des de la perspectiva dels vençuts.
b) la temàtica costumista i rural; és el cas de l’obra d’Enric Valor, L’ambició d’Aleix.
c) la reconstrucció de móns –i temps- perduts amb la incipient industrialització i l’arribada del turisme, com la recreació del món senyorial mallorquí que escriu Llorenç Villalonga en el cicle de Bearn.
d) la denúncia social i la ciència ficció; la narrativa de Manuel de Pedrolo n’és una mostra.
e) la desmitificació de la realitat; i ací cal subratllar l’obra de Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.

Cal destacar que tota aquesta incipient recuperació es produeix en un context tremendament desfavorable per la cultura catalana: la manca d’estructures editorials, la dificultat d’arribar a un públic que ja no està alfabetitzat en català, i l’actuació d’uns poders públics obertament hostils a la llengua catalana.

@IES POLITECNIC