Sociolinguística. Solucionari d'activitats

SOCIOLINGÜÍSTICA. Solucions
1.
a. Prova de definir el concepte de diversitat lingüística. Creus que la diversitat lingüística al món està amenaçada?

El concepte de diversitat lingüística fa referència al fet que actualment en el món hi ha més de 5.000 llengües. Aquestes llengües tenen un nombre de parlant ben divers: algunes són parlades per uns pocs centenars de persones mentre que altres tenen milions de parlants. També estan distribuïdes de forma desigual: unes ocupen un espai reduït i altres, en canvi, s’estenen arreu del planeta. Aquesta diversitat comporta que en la majoria d’estats convisquen diverses llengües.

La diversitat lingüística està fortament amenaçada: es considera que al llarg del segle XXI desapareixeran milers de llengües.


b. Per quines causes pot desaparéixer una llengua?

Difícilment una llengua desapareix per causes naturals. En canvi, la dominació política, les conquestes, els genocidis –culturals o demogràfics-, les migracions apareixen com els factors que porten a la mort de les llengües. A més, cal afegir l’impacte de la globalització cultural i ideològica.
2. Defineix aquest conceptes
contacte de llengües:
Les comunitats lingüístiques, és a dir, el conjunt de persones que parlen una llengua determinada no constitueixen un conjunt tancat, aïllat i sense connexió amb altres comunitats que parlen llengües diferents. Al contrari, per raons econòmiques, polítiques, socials i culturals els parlants d’una llengua –o sectors significatius de parlants- estan en contacte amb altres llengües de les quals prenen vocables, girs, expressions que integren en la seua pròpia llengua.
interferència lingüística,
Aquest fenomen es dóna quan una llengua provoca canvis en el sistema lingüístic d’una altra llengua. Aquests canvis poden afectar a estructures sintàctiques, a la morfologia de diverses categories, a la fonètica o al lèxic (vegeu la pàgina 97, ex. 4)
conflicte lingüístic,
És produeix quan una llengua ocupa espais i àmbits d’ús que, fins a un determinat moment, eren propis una altra llengua. Per exemple, fins el segle XVIII el català era la llengua en què es vehiculava l’administració de justícia, a partir d’aquest moment s’introdueix el castellà i es margina el català. El conflicte lingüístic pot anar lligat a un procés de substitució lingüística.
interposició lingüística,
Aquest concepte descriu el fenomen pel qual una llengua minoritzada “perd” la relació directa amb terceres llengües (aportació de lèxic, de girs, etc. o també relació amb parlants d’altres llengües). Quan hi ha interposició lingüística aquesta relació es fa a través de la llengua dominant.
llengua minoritzada (llig el text 2 de la pàgina 97),
És aquella llengua que, malgrat ser pròpia del territori i ser parlada per la gran majoria de la població autòctona, veu restringits els àmbits i les funcions d’ús en el seu mateix territori en favor d’una altra llengua (que rep el nom de dominant). Per exemple, al Maestrat, el català és una llengua minoritzada. I l’espanyol als Estats Units, també.
llengua minoritària,
És una llengua que té una reduïda quantitat de parlants. Per exemple, en el conjunt d’Europa l’eslovac o el danés serien llengües minoritàries (5 milions de parlants).
diglòssia, (vegeu el concepte donat a classe)
substitució lingüística (llig el punt E, pàg. 99),
És el procés pel qual una llengua que és pròpia d’un territori perd progressivament àmbits d’ús i parlants. Aquest procés s’inicia pels àmbits formals, en una segona fase s’estén també als informals. Si aquest procés no es corregeix pot portar a la desaparició d’una llengua, perquè la llengua dominant té tendència a “expulsar” la llengua minoritzada.
normalització lingüística
És el conjunt de mesures de prenen els poders públics i les societats per retornar a una llengua els àmbits de què ha estat expulsada o reduïda a una posició marginal per un procés de substitució.
3. Digues si aquest enunciats són vertaders (V) o falsos (F). Si és el cas, esmena’ls i fes un breu comentari.
V F
La majoria d’estats tenen una sola llengua. X
En el conjunt d’Europa, el català és una llengua minoritària. X
Al món hi ha moltes societats que són bilingües. Per exemple, la societat valenciana és bilingüe. X
Als Estats Units l’espanyol és una llengua minoritzada, tot i que la parlen milions de persones. X
El tancament de TV3 és una mesura de normalització lingüística. X
Les llengües que tenen més parlants són més importants que les llengües que en tenen menys. X

Comentari:
1. La majoria d’estat són plurilingües, tot i que la relació entre les llengües i el tracte que reben dels poder públics és diversa. Per exemple, a França només el francés és oficial mentre que les altres llengües -el català, l’eusquera, l’occità, el francoprovençal, el bretó, el cors (dialecte de l’italià) i l’alemany- tenen una presència escassa o nul•la en els àmbits formals i públics. Per contra, a Suïssa, les quatre llengües que s’hi parlen –alemany, francés, italià i reto-romànic- són plenament oficials en els seus àmbits geogràfics.
2. Una llengua minoritària és aquella que té pocs parlants. De la seixantena de llengües que es parlen a Europa, el català és la tretzena per nombre de parlants. Té unes dimensions semblants al suec, el grec o el portugués, i molts més que el danés o el noruec. Per tant, no és una llengua minoritària.
3. Les societat no són bilingües, ho són les persones. En tot cas pot haver amplis sectors d’una societat que estan obligats a ser bilingües perquè per al desenvolupament de la seua vida socials necessiten recórrer a la llengua dominant. És el cas de la societat valenciana on quasi tots els catalanoparlants han d’emprar en un moment o un altre el castellà, mentre que el parlants de la llengua dominant poden desenrotllar la seua vida social sense recórrer al català.
4. Sí. Perquè la vida social es desenvolupa majoritàriament en anglés, fins i tot en els territoris on la nombre d’hispans és més gran.
5. No. El fet de prohibir TV3 limita els mitjans de comunicació en català, que ací, al País Valencià ja són escassos en comparació als mitjans que emeten en castellà.
6. No. Cada llengua és igual d’important per a la comunitat que la parla i pot ser imprescindible en l’espai que ocupa. Per exemple, a Noruega saber noruec és absolutament imprescindible per viure-hi. Igual passa a Dinamarca amb el danés, o a Eslovènia amb l’eslovac, encara que són llengües que només parlen uns pocs milions de persones. Certament, hi hallengües que tenen un enorme pes demogràfic –el xinés, l’urdú, l’àrab – i altres que tenen una dimensió internacional: és el cas de l’anglés, el francés, el castellà o el portugués. Actualment , l’anglés s’empra com a llengua franca en les relacions internacionals.

5. Quins símptomes diu Carme Junyent (text 3, pàg. 99) denoten que hi ha un procés de substitució en marxa? Quins d’aquest símptomes afecten el català a la Comunitat Valenciana?
(comentat a classe)

El teatre de Pedrolo. Qüestionari

El teatre de Manuel de Pedrolo

Escolteu l’exposició sobre Manuel de Pedrolo que han preparat Sandra i Diana i contesteu les preguntes següents:
1. Digues alguns premis que honoren l’obra de Manuel de Pedrolo.
2. En quin període se situa l’obra teatral de Pedrolo?
3. Per què és significativa la seua obra?
4. Quins temes tracta?
5. Què és el teatre de l’absurd? Quines característiques té?
6. Fixa’t en la notícia sobre Cabaret Pedrolo i digues quin és el seu contingut.
7. Observa el fragment teatral que acompanya l’exposició i destaca’n cinc característiques del teatre d’avantguarda o del teatre de l’absurd?

El text expositiu. Planeta viu

ACTIVITATS
TEMA 5 EL TEXT EXPOSITIU I L’ÀMBIT ACADÈMIC
Text 1 “Planeta viu” a Biosfera

1. Les propietats textuals: la coherència
Prova de fer un resum del text.
2. Les propietats textuals: la cohesió
a) Identifica els connectors que hi ha en aquest text
b) Quins elements de referència lexicosemàntica pots trobar en aquest text? Posa’n dos o res exemples de cada un.

3. Lèxic
a) Escriu un sinònim de: exaltat (2), modulació (3), ocells (4), mitjançant (9, alhora (12) endogàmiques (14)
b) Explica què significa: “acaben compartint uns estàndards de coneixement” (10)
“cohesionen el grup” (11), “actituds endogàmiques” (14), “proliferació de races i ètnies” (15)

4. Sintaxi
Analitza aquestes oracions
a) La qual cosa dóna naixença al concepte de cultura.
b) Són els humans els qui més partit saben treure de les possibilitats anat+òmiques de la seva laringe.
c) Tot això estimula actituds endogàmiques que desembocaran en la proliferació de races (diferenciades físicament) i ètnies (diferenciades culturalment) diverses.

5. Producció escrita: escriu un breu text (150 paraules) sobre “el parlar”.