Examen del 25 de febrer (i solucions)

1. Esmenta els principals entrebancs per a l’estandardització de la llengua.

Els principals elements que entrebanquen l’estandardització del català són els següents:
(frase introductòria que identifica el tema)

1. La identificació dels parlants amb els dialectes geogràfics.
2. La hibridació lingüística, és a dir, la interferència del castellà, del francés (a la Catalunya Nord) i l’italià i el sard (a l’Alguer).
3. L’absència de la llengua en alguns àmbits d’ús formals (administració de justícia, cinema, música, etc.)
4. L’escassesa de mitjans de comunicació de masses.
5. La falta de consciència cívica i política.

(numerem els elements, alguns els podem ampliar breument)

2. Quins elements lingüístic modalitzadors hi ha en el text 1.

L’article de Toni Mestre està força modalitzat. L’autor hi incorpora opinions subjectives i apreciacions personals. Els principals elements lingüístics modalitzadors són aquests:

(-fem una breu introducció on definim el concepte modalització i
-hi afegim una frase per iniciar l’enumeració dels aspectes modalitzadors)
(Hem identicat set elements modalitzadors i hem donat quatre exemples de cada un. Evidentment, no cal ser tant exhaustiu: esmentar quatre punts i il•lustrar cada un amb un exemple n’ hauria hagut prou.)

1. Lèxic valoratiu. Sobretot, substantius -menyspreu (l.8), ignorància (l.8), assassinat (l.11) horror (l.12)-, adjectius –vulgar (l.3), gastat (l.4), envellit, (l.5) alcohòlic (l.5)- verbs –poder-me estar de preguntar (l.5), denotar (l.8), plaïa (l.9), decidim (l.11)i adverbis i locucions adverbials –posant cara de satisfacció (l.6), (ho seran) sempre (l.10), amb pèls i senyals (l.11).
2. Verbs en primera persona, i pronoms personals i possessius que s’hi refereixen: (jo) passejava (l.1), la meua lamentable ignorància (l.8), són nostres (l.10)nosaltres decidim (l.10).
3. Recursos emfasitzadors, com ara oracions negatives –no vaig poder-me estar (l.5), mentre no decidim (l.10)-, interrogatives – li vaig preguntar qui era (l.7), o frases exclamatives –Tijeritas! (l.17)Quin espant! (l.14). En aquest mateix sentit, actuen els elements gràfics, com l’ús de la cursiva o les comentes.
4. Unitats fraseològiques, -com n’hi ha tants en barris obres (l.4), d’allò més normal (l.9), amb pèls i senyals (l.11).
5. Figures retòriques: la metonímia -cantava una veu vulgar, (l.3)-, la comparació –amb aspecte d’alcohòlic (l.5)- la metàfora –límit de l’horror (l.11) -o la hipèrbole –milers i milers de cançons (l.13).
6. Els canvis de codi, és a dir, la introducció d’expressions en castellà –“Eres mía y siempre seràs mía” (l.2)“La maté porque era mía” (l.14) i també els canvis de to: Les dones són nostres, dels homes,... (trenca del discurs narratiu que ha fet fins ara per incloure una premissa argumental).

7. A més, tot el text manté un to irònic i crític, que està d’acord amb la denúncia del masclisme que fa l’emissor.

3. Quina diferència hi ha entre llengua minoritzada i llengua minoritària. El català és una llengua minoritzada? Creus que, a la Comunitat Valenciana, el català pateix un procés de substitució lingüística?
Una llengua minoritària és aquella que té un nombre reduït de parlants en comparació altres llengües del seu espai cultural o geogràfic. (fins ací la definició. / Podem incloure-hi un exemple). Per exemple; a Europa, el finés és una llengua minoritària. (I ho podem arredonir amb un comentari). Una llengua minoritària no té perquè ser una llengua minoritzada, si els seus parlants, en el seu espai geogràfic, l’empren amb normalitzat en tots els àmbits d’ús.
En canvi, el concepte de minorització fa referència al fet que la llengua pròpia d’un territori, i que fins i tot pot ser parlada per la immensa majoria de la població, veu com bona part dels àmbits d’ús –sobretot els formals i de més prestigi- són ocupats per una llengua forània. En aquests àmbits la presència de la llengua autòctona pot ser nul•la o testimonial. (Posem un exemple).A la comarca dels Ports, els valencià és una llengua minoritzada.
En la majoria de territoris en què es parla, el català està minoritzat, perquè molts àmbits (els podem esmentar: mitjans de comunicació, medicina i sanitat, món econòmic i relacions comercials, administració de justícia, música comercial, tècnica, etc.) es desenvolupen bàsicament en castellà. (i afegim els nostres coneixements “acadèmics) Pot ser, a Catalunya s’està fent un esforç més gran de normalització lingüística, però, fins i tot allà, hi ha àmbits on el català és poc present. (no s’hi val a introduir tòpics que no tenen base real.Per exemple, “A Catalunya el castellà està perseguit o és la llengua minoritzada)
Crec que sí que es pot parlar de substitució lingüística, perquè en els àmbits informals la presència del català perd pes en favor del castellà (per exemple, a les zones urbanes, o en les capes socials més joves). En molts àmbits formals, el català és purament testimonial. (en podem citar algun)A més, les politiques de normalització lingüística són poc ambicioses i no afecten tots els àmbits.


4. Comenta aquesta frase: “La supressió de les emissions de TV3 és un atac a la normalització lingüística del valencià”.

Efectivament, el tancament de TV3 és un entrebanc a la normalització lingüística perquè disminueix la presència del català en un àmbit, el del la televisió o els mitjans de comunicació audivisual, on té una presència molt inferior al castellà.
(Contestem “sí” o “no”, i diem el perquè) (Poder incloure-hi un comentari on a) donem la definició del concepte central de la qüestió i, en una segona oració ho relacionem amb el tema concret de l’enunciat).

Per normalització lingüística s’entén el conjunt de mesures - ja siguen de caire polític, econòmic, socials o culturals- que els poders públics posen en marxa amb la finalitat de “recuperar” una llengua, és a dir, de fer que el seu ús siga normal en tots àmbits. És evident que reduir o retallar les emissions en català no pretén normalitzar la llengua sinó tot el contrari, afavoreix la substitució lingüística.

5. Text 2. De quin tipus de text es tracta?

(diem: 1)el tipus de text i l’àmbit a què pertany i 2)expliquem el perquè)

Aquest és un text expositiu perquè explica el cicle del carboni, un tema del camp de saber i del coneixement científic, amb una intenció didàctica. Pertany a l’àmbit acadèmic, és un fragment d’un llibre de ciència titulat Ecologia i medi ambient editat per la Universitat de Barcelona.

Quins són els recursos lingüístics més importants.
Els principals recursos són:

(fixeu-vos: frase introductòria i 1 exemple. Com quela pregunta és llarga no ens podem enrotllar, és a dir, no cal que “expliquem” cada punt, el citem i prou. Si tinguérem més temps més temps si que podríem entrar en més detalls; però com que no en tenim, anem al gra)

a) Predomini del registre estàndard, amb un lèxic clar, concís i denotatiu.
b) La impersonalització: “el CO2 és fixat per plantes” (l.4)
c) El predomini de les oracions enunciatives i del present d’indicatiu: El CO2 és la molècula (l.1)
d) La presència abundant de lèxic expecífic: molècula,fotosíntesi, cicle geològic ...
e) L’adjectivació neutra: cicle geològic (l.14) roca sedimentaria (l.14)

Analitza els mecanismes de cohesió d’aquest text.
És important citar el quatre grans blocs, i dins de cadascun podem esmentar alguns elements que tinguen molt de rendiment. Com que l’inventari és molt gran és obligat que fem una selecció: no podem citar-los tots! I posarem 1 exemple, com a molt).

Aquest és un text ben cohesionat gràcies sobretot a:
a) Els mecanismes d’ampliació explicativa: l’aposició –el metà, CH4, (l.7) i les oracions de relatiu –un àtom de carboni que era a l’aire (l.14)
b) Els mecanismes de condensació informativa: la nominalització –el producte de la putrefacció i la respiració (l.6) (aquest és difícil de veure)
c) Els mecanismes de cohesió lèxica: camps semàntics (carboni, metà, bicarbonat,etc. ), lèxic específic - àtom, carbonat,fotosintesi, etc. , hiperònims i hipònims,(molècula, carboni, metà, oxigen... La cohesió gramatical és menys important: on es troba (l.2) s’hi troba (l.2)
d) La presència de connectors “de totes maneres” (l.7), “així” (l.13)

6. Contesta aquestes qüestions gramaticals.
6.1 Completa amb les formes de relatius possibles.
Ha estat molt amable amb les companyes,LA QUAL COSA / COSA QUE és d’agrair.
Aquest és l’hotel ON/ EN QUÈ/ EN EL QUAL vam dormir.
El portàtil AMB QUÈ / AMB EL QUAL treballa s’ha espatllat.

Subratlla l’oració de relatiu i digues quina funció fa.
La carnisseria on venen aquelles hamburgueses tant bones és la del cantó. CN
El perill al qual fan referència és real. CN
El davanter a qui van expulsar ha fet unes declaracions explosives. CN

Esmena les interferències lèxiques:
L’avió despegarà de seguida. S’ENLAIRARÀ
La policia va registrar el pis perquè buscava proves. ESCORCOLLAR
M’agraden els pésols amb tacos de pernil. DAUS

Tradueix els verbs.
Yo salgo a las 3 y ellas salen a las 4. Cuando lea la nota. Que duerma más! Que conduzca mejor!
ISC/SURT IXEN/SURTEN LLIJA (llegisca) DORMA CONDUÏSCA
Esmena les interferències vocàliques
MUNTANYÓS, avaria, SUBORNAR, vernís, complir, avorrir, rigorós